El Moviment Democràtic de Dones (MDD) es va inspirar en el Movimiento Democrático de Mujeres, creat a Madrid pel partit comunista l’any 1964. L’MDD es va formar a Catalunya quan el nucli de dones del PSUC es va unir amb altres activistes comunistes d’origen obrer, que tenien marits que eren militants sindicalistes. A més, van entrar en contacte amb un grup de treballadores de grups cristians progressistes, la majoria de les quals treballava a Làmpades Z. Es van formar nuclis de l’MDD a diverses localitats, com Barcelona, ​​Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.

El nucli de Barcelona va assolir el màxim desenvolupament entre 1967 i 1968. Entre les accions de l’MDD barceloní destaquen activitats de reivindicació que es consideraven pròpies de dones (com ara la millora de les condicions de vida als barris) i que tenien com a objectiu atreure més dones al moviment; també hi havia reivindicacions contra la discriminació femenina (especialment en relació amb diferències salarials), i finalment també s’impulsaven activitats relacionades més directament amb el PSUC. D’entre aquestes últimes destaca l’adhesió a la convocatòria de l’1 de maig del 1968, que algunes membres de l’MDD no van considerar pertinent perquè implicava una politització del moviment que podia allunyar-ne certs grups de dones.

Una altra de les activitats importants de l’MDD barceloní va ser l’intent no reeixit d’infiltrar-se a l’Associació de Mestresses de Casa. Sí que van poder implicar-se de manera molt intensa, en canvi, a la secció de Drets de la Dona de l’Associació d’Amics de l’ONU, que va esdevenir una plataforma legal per poder reunir-se, fer debats i aplegar més persones. Entre les activitats que feien hi havia debats sobre la discriminació legal de les dones i els anticonceptius. Des de l’Associació es va intentar organitzar una jornada sobre els drets de les dones que, però, va ser suspesa. Diferències sobre la manera de dirigir l’Associació d’Amics de l’ONU i d’altres de caràcter personal van provocar seriosos enfrontaments al nucli de l’MDD de Barcelona, fins que la direcció del PSUC va decidir dissoldre’l l’any 1969.

A Badalona es va crear un grup de l’MDD amb forts vincles amb CCOO. Un informe de la Comissió Coordinadora de la Comissió Obrera de Badalona i Comarca afirmava que l’agost de 1967 hi havia tres grups de CCOO: dones, joves i grans. L’objectiu inicial de l’MDD va ser incorporar dones a la lluita contra el règim; malgrat que funcionava com a part de CCOO, aquest moviment no es va plantejar reivindicacions laborals. La situació va canviar quan es va crear la Comissió Cívica de Badalona, ​​que va celebrar actes en solidaritat amb els detinguts per causes polítiques i va funcionar com a plataforma unitària antifranquista. Va organitzar diversos esdeveniments culturals i també un seminari setmanal sobre la situació de les dones. Per tant, l’MDD de Badalona va passar de la voluntat d’incorporar-les a l’antifranquisme —de forma subordinada als treballadors— a l’anàlisi de la discriminació que patien.

 

Dones sindicalistes. Foto de Lluís Salom

 

A Terrassa la trajectòria de l’MDD va ser una mica diferent. En aquesta localitat, el moviment va estar en actiu entre 1967 i 1971, i hi van participar dones comunistes, sovint familiars de militants homes del PSUC. L’MDD terrassenc va combinar reivindicacions laborals amb protestes amb finalitat solidària, contra la carestia i per les millores dels barris. Va impulsar una petició, signada per 713 dones, que es va lliurar a la Delegació Comarcal de l’OSE (el sindicat del règim) de Terrassa. Entre les demandes que feien hi havia l’eliminació del límit al 5,9% en l’augment de salaris; la represa de la negociació de convenis col·lectius; mesures per a la contenció de preus, la negociació de convenis col·lectius i la reducció de la desocupació, i l’ensenyament gratuït per als fills dels treballadors. El fet que des de l’OSE es relacionés aquesta acció amb les «Comissions Obreres Femenines» mostra la profunda imbricació de CCOO i l’MDD. L’MDD de Terrassa es va autodissoldre el 1971, després d’una crisi interna del PSUC de la localitat.

Malgrat que desaparegués a causa de les dinàmiques internes del partit impulsor,  l’MDD va tenir un paper digne de recordar, per la defensa dels drets de les dones en una època molt difícil.

 

Fonts

  • VARO MORAL, Nadia (2014). Las militantes ante el espejo: Clase y género en las CCOO del área de Barcelona (1964-78). Alzira: Germania.
  • VARO MORAL, Nadia (2009). «El PSUC i les lluites de les dones durant el franquisme». A: ESTRUCH, Marta (coord.) (2009). El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX. Barcelona: Associació de Dones Periodistes. Col·lecció «Treball col·lectiu».

Viquipèdia

Comparteix a: