Va ser una iniciativa de Josep Benet i Jordi Pujol. El primer n’era el director intel·lectual; el segon, qui n’havia de garantir el finançament. El setembre del 1966, a l’edifici de la banca catalana del passeig de Gràcia, Jordi Pujol em va presentar dues persones residents a París i que vaig trobar massa joves per haver estat exiliades per la Guerra Civil. En realitat, es tractava de fills d’exiliats, i Pujol els havia encarregat portar la gestió d’aquesta editorial. El primer llibre que editaren era d’acudits sobre Franco i es deia La franquíssima gràcia. També publicaren una interessant Història de La Vanguardia, de Gaziel. Després, es varen editar llibres com Els moviments d’emancipació nacional, d’Andreu Nin; Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936), de Roger Arnau, o Records d’un sindicalista llibertari català (1916-1943), de Joan Manent. Per cert, aquest últim havia compartit el Comitè de milícies antifeixistes de Badalona amb el meu oncle durant la Guerra Civil, per això sé que durant el conflicte havia anat, amb la pistola a la mà, a evitar que els seus companys de la CNT anessin al convent de frares a liquidar-los.

L’editorial també va publicar treballs de Frederic Escofet, J. Carner Ribalta, J. Marimon i Cairol, etc., i en Fèlix Cucurull va encarregar-se de l’edició en sis volums de la Panoràmica del nacionalisme català.

 

El pintor Francesc Espriu, Àngel Castanyer i Paul Kipfer, gerent de les Edicions Catalanes de París, a una manifestació, a París, de l’Assemblea de Catalunya.

 

Els editors, l’Angelí Castanyer i en Romà Planes, vivien a París des que eren infants. Tots dos tenien cura dels aspectes organitzatius de l’edició, tot i que, com és lògic, també opinaven sobre el contingut que s’havia de publicar. Els seus contactes amb els exiliats els permetia encarregar-los originals per conservar-ne les memòries. En total, varen sortir més d’una vintena de títols, i en Josep Benet preparava per publicar el primer volum de Catalunya sota el règim franquista, titulat “Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco”.

El problema de l’entrada dels llibres a la Catalunya del sud es resolia d’una manera bastant singular: es baixaven els llibres a Perpinyà, a casa d’un exiliat català que hi residia. Un cop dipositats allà, telefonava a un amic de Barcelona, en Fèlix Martí, que encarregava a uns amics antics escoltes d’Olot que passessin els llibres amb motxilles per la frontera, per un lloc que coneixien bé i que no estava controlat per la policia espanyola. I un cop a Barcelona, en Benet els guardava en un pis que tenia al carrer de Sant Eusebi, que servia de magatzem provisional, i es preocupava de distribuir-los perquè es poguessin vendre a les rebotigues de les llibreries de la ciutat i d’altres poblacions catalanes.

Jordi Porta

 

Fonts

Viquipèdia

Comparteix a: