L’escoltisme va ser un moviment d’educació en el temps de lleure que va introduir-se a Catalunya al principi del segle XX, però va tenir una funció rellevant en els anys cinquanta amb personatges com Batista i Roca i mossèn Batlle.

Com diuen Albert Balcells i Genis Samper en el llibre L’escoltisme català (1911-1978): «L’estudi de l’escoltisme com a microcosmos en què es manifesten les aspiracions, les contradiccions i els esforços de superació dins la societat catalana resulta tan interessant com un balanç del que la societat catalana deu a l’escoltisme. Això darrer, cal analitzar-ho especialment a partir del moment en què l’escoltisme pren unes dimensions i una irradiació rellevants, és a dir, en la dècada del 1950 i, sobretot, en la del 1960.»

Personalment, de les dificultats que el règim franquista posava a qualsevol organització que volgués escapar del control del Frente de Juventudes, me’n quedaran sobretot dues a la memòria.

La primera va ser el maig del 1953. Jo tenia disset anys i era cap d’una patrulla de vuit nois que participàvem en una trobada excepcional de tots els escoltes de Catalunya i d’alguns del País Valencià. Dic excepcional perquè sabíem que les trobades generals s’havien de fer amb precaució per temor de les reaccions de les autoritats franquistes. Cal dir que en aquesta ocasió no es van prendre les precaucions habituals i ens reunirem acampats o fent bivac en una zona del Montnegre, en el vessant de la costa. Hi assistiren els nostres caps de secció i de grup, i mossèn Batlle com a consiliari general. «A tres quarts de sis del matí, els acampats foren obligats a sortir de les tendes per uns noranta membres de la guàrdia de Franco amb garrots. Esperaven trobar joves i només trobaren nois acompanyats de pocs adults. Els caps foren identificats i se’ls endugueren les camises de l’uniforme i les ensenyes», expliquen Balcells i Samper. Mossèn Batlle va ser injuriat. En el discurs que ens va fer el comandant de la Guàrdia de Franco va dir coses com: «Os estan envenenando. ¡Són lobos con piel de cordero! Parece mentira que un cura como usted —si es católico — vaya envenenando a la juventud de España.» Mossèn Batlle va aguantar amb dignitat, però va quedar una mica tocat psicològicament.

 

Foto del bloc Espai de J.B.S.

L’altra experiència va ser deu anys més tard, el 1963. Jo tenia en aquell moment la responsabilitat a l’escoltisme de comissari de la demarcació de Barcelona, i en els locals del carrer dels Arcs de Barcelona hi havia dos agrupaments escoltes: l’agrupament de Mare de Déu de Montserrat i l’agrupament Abat Marcet.

Va ser aquell any que l’abat Escarré va fer aquelles declaracions a Le Monde que van neguitejar el govern franquista. En aquell context, una nit van entrar uns desconeguts al local del carrer dels Arcs, van apilar mobles i documentació, van intentar calar-hi foc i van escriure un rètol gran a la paret que deia: «ESPAÑA: UNA BANDERA, UNA PATRIA, UNA LENGUA». Com a representant escolta de la demarcació de Barcelona vaig haver d’anar a fer la denúncia a la comissaria de policia de la Via Laietana. L’inspector especialista que em va rebre, el jefe Olmedo, va tenir la barra de dir-me : «Bueno, ustedes, los scouts, también estan muy divididos.»

Bé, deixant de banda aquestes experiències, per a mi va ser un ambient educatiu molt positiu i que, a més, em va permetre conèixer persones l’amistat de les quals he procurat mantenir després. I encara que no puc citar tots els que voldria, deixeu-me dir almenys els noms de Jordi Bonet, Jordi Galí i Josep i Oriol Martorell.

Jordi Porta Ribalta (ex-president d’Òmnium Cultural)

Participa a la consulta sobre les lluites sota el franquisme

Comparteix a: