Una de les persones que vaig conèixer en el món de l’escoltisme va ser en Fèlix Martí, i amb ell vam dedicar tres anys a dirigir una residència universitària que depenia dels Pares Escolapis: la Residència Universitària Sant Antoni, a la ronda barcelonina que té el mateix nom. La seva competència i el fet d’haver estat un bon estudiant a l’Escola Pia van fer que el pare provincial dels escolapis, el pare Trenchs, li confiés la direcció de la residència.

Era una residència que havia dirigit el pare Octavi Fullat, i també Lluís Maria Xirinachs. Allí, justament, s’hi havia celebrat mig clandestinament un Congrés de Cultura Catalana en temps d’Octavi Fullat. Va ser el 1964 i es va anunciar amb molta discreció ateses les circumstàncies del moment. Entre els convocants, hi havia J. V. Foix, Ferran Soldevila, Josep Carner, Salvador Espriu, Pau Vila o l’abat de Montserrat.

Quan Octavi Fullat va deixar la direcció de la residència, nosaltres vam compartir aquesta responsabilitat amb Ramon Maria Nogués com a consiliari.

Les activitats de la residència van comportar contactes amb el món d’oposició al franquisme. Per fer conferències als estudiants, vam convidar, per exemple, Miquel Roca, Alfons Carles Comín, Jordi Pujol, Manuel Sacristán, etc.

Alguna de les activitats va comportar un registre per part de la policia, però no vam haver d’anar a la comissaria.

L’experiència de la residència va ser interessant, i arran dels contactes va sorgir la idea de programar un sistema de beques —tres o quatre anuals— que havien de permetre que estudiants catalans poguessin aprendre aquelles matèries que eren difícils de tractar al nostre país: sociologia i ciència política.

Jordi Porta Ribalta (ex-president d’Òmnium Cultural)

 

Comparteix a: