A partir de 1970, la lluita contra la dictadura es va convertir en massiva i molt diversa. Va ser una època de vagues, de l’auge de la mobilització veïnal, dels inicis de molts moviments socials i —malgrat les condicions molt dures de repressió— d’esperances en les possibilitats de canvi.

Aquest període va veure una infinitat de lluites obreres —fins i tot de vagues generals en diversos municipis— i l’eclosió del moviment veïnal, per exemple, amb la fundació en plena dictadura de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona). Aquesta ebullició va incloure les primeres grans mobilitzacions de la Diada, a Sant Boi l’any 1976 i al passeig de Gràcia el 1977. Paral·lelament, van sorgir els nous moviments de dones i del col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), mentre que el món de la cultura es va mobilitzar en defensa de la llibertat d’expressió.