Jornades Catalanes de la Dona

Les Jornades Catalanes de la Dona van tenir lloc els dies 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Van tenir un gran èxit, ja que van reunir més de 4.000 dones. Representaren la fita fundacional del nou feminisme de la Transició i eren el resultat d’una gran iniciativa plural i unitària, englobada en un sol front, tot i les discrepàncies ideològiques i de plantejament dins el feminisme. Aquest fòrum reivindicatiu va ser el detonant d’un debat intens i de la mobilització pública del feminisme com a moviment social plural i col·lectiu.

Les ponències presentades a debat identificaren els problemes principals de les dones i aportaren un memorial de greuges i una anàlisi teòrica que establiren les bases d’actuació posterior del nou moviment d’alliberament de les dones. Tractaren temes com el treball, la participació en la vida ciutadana i en els barris, la família, l’educació, els mitjans de comunicació, la política, la legislació, el fet diferencial català, el món rural i la sexualitat. Els debats i l’elaboració d’unes conclusions consensuades van permetre definir de manera clara un programa col·lectiu feminista com a moviment social.

Les Jornades van sacsejar els partits polítics i els sindicats i van tenir un ressò immediat. A partir d’aleshores, es van introduir les demandes feministes en aquests entorns, malgrat la resistència contínua a dur a terme un tracte igualitari.

 


Foto: Manel Armengol

«Jo també sóc adúltera»

Entre el 1976 i el final del 1978, les feministes van engegar diverses campanyes de reivindicació dels seus drets. El clamor feminista per l’amnistia de la dona es va convertir en símbol de la necessària ruptura amb el passat dictatorial. La campanya de l’amnistia pels «delictes» específics que discriminaven la dona va marcar la trajectòria reivindicativa del moviment fins al final del 1978. L’amnistia feminista incloïa l’abolició de les lleis discriminatòries de les dones en relació amb l’adulteri, els anticonceptius i l’avortament, i també l’eliminació de la Llei de perillositat i rehabilitació social que penalitzava l’homosexualitat i la prostitució. La mobilització multitudinària entorn de l’amnistia va aconseguir situar les demandes feministes a l’escenari polític.

L’abolició de l’adulteri com a delicte fou una campanya decisiva del moviment d’alliberament de les dones. Advocades i feministes havien denunciat de manera sistemàtica el tractament de l’adulteri en el Codi penal, que castigava molt severament la dona adúltera; concretament, l’article 449 sancionava amb pena de presó menor de fins a sis anys qualsevol dona pel fet de tenir relacions sexuals amb un home que no fos el seu marit. Per contra, l’home només era considerat adúlter en cas que tingués l’amistançada dins la casa conjugal, o si donava lloc a un escàndol notori fora d’aquest entorn. Aquesta diferència de tracte derivava dels valors patriarcals en la legislació, que partia de la base de l’home com a propietari del cos de la seva esposa. I com que no existia el divorci, si una dona tenia un fill després d’haver-se separat o d’haver abandonat el marit, aquest podia denunciar-la com a adúltera i reclamar la custòdia de la criatura, encara que no fos seva.

El novembre del 1976 la supressió del delicte d’adulteri es va convertir en la reivindicació principal de la mobilització feminista, arran de l’aplicació d’aquesta llei en el cas de María Ángeles Muñoz López, que va ser encausada per adulteri i el jutge ordenà que li retiressin la custòdia de la seva filla Yolanda. L’Associació Catalana de la Dona hi va reaccionar immediatament amb manifestacions, concentracions i actes públics que aplegaren milers de persones les setmanes que va durar el judici. Aquesta campanya va aconseguir conscienciar la societat sobre la rellevància de les demandes per l’amnistia dels delictes de la dona i el rebuig de la discriminació legal. Tot plegat va crear un ambient més favorable per a l’assoliment dels drets de la dona, el principi de la igualtat i una llei de divorci.

L’experiència viscuda en les manifestacions i els actes va promoure un clima d’identificació i solidaritat entre les feministes i les dones als barris. El desenvolupament de l’acció ciutadana es va traduir no tan sols en l’impuls de reformes polítiques, en aquest cas respecte a l’adulteri, sinó també en el desenvolupament del sentit de pertinença a una comunitat participativa en l’exercici de la ciutadania en clau feminista.

 

Font

Viquipèdia

Participa

 

Vols aportar un testimoni d’aquestes lluites? Posa’t en contacte amb nosaltres, via [email protected] o el formulari.

Comparteix a: