Malgrat el discurs oficial vinculat al creixement econòmic i a l’obertura política, al final dels anys seixanta i al principi dels setanta del segle passat, el franquisme va continuar fins als darrers moments, és a dir, fins a la mort del dictador, conreant la violència, la repressió i el crim com a forma habitual de comportament.

L’any 1970 les penes de mort dictades en el judici de Burgos i posteriorment commutades per cadenes perpètues foren una expressió clara de la voluntat del règim franquista de continuar tallant del tot les llibertats.  Un temps més tard, el març del 1974, van tenir lloc les escandaloses execucions de Salvador Puig Antic i Heinz Chez, fetes pel macabre sistema del garrot. I encara el setembre del 1975 es van dur a terme els darrers assassinats, amb l’afusellament de cinc membres del FRAP i d’ETA, entre els quals, aquí a Catalunya, cal recordar Juan Paredes Manot, àlies Txiqui.

 


Passeig Sant Joan, Barcelona, 1/2/1976: La policia carrega contra manifestants que demanaven “Llibertat, Amnistia, Estatut d’autonomia”.
Foto: Manel Armengol

 

Els crims comesos pel règim el març del 1974 van donar peu a una campanya contra la pena de mort promoguda a Catalunya per Justícia i Pau i Pax Christi, amb la col·laboració de moltes més entitats; però, malauradament, no va poder impedir les darreres execucions del 1975. A partir d’aquell moment, el clam antifranquista es va potenciar tant dins l’Estat com arreu del món. Un parell de mesos després moria el general Franco.

Amb la desaparició de Franco, es va iniciar, per tot l’Estat, una àmplia campanya per amnistiar els presos polítics de la dictadura. Una primera resposta a la pressió social fou el Decret d’amnistia parcial, aprovat el juliol del 1976, en una de les primeres actuacions del govern d’Adolfo Suárez; i l’any 1977 es transformà en la Llei d’amnistia, de caràcter més general. Aquesta normativa, certament, va permetre alliberar presoners del franquisme, però va resultar ésser una llei trampa, ja que alhora cobria els delictes comesos pel règim dictatorial, impedint que fossin jutjats els crims contra la humanitat que es van dur a terme durant aquelles quatre dècades.

Arcadi Oliveres

 

Font

Viquipèdia

Participa

 

Vols aportar un testimoni d’aquestes lluites? Posa’t en contacte amb nosaltres, via [email protected] o el formulari.

Comparteix a: