40 anys d’acció veïnal

“Entre els anys 50 i 60 del segle XX, al nostre país va néixer un dels moviments socials de major abast, tant per la seva extensió com per la seva influència política: el moviment veïnal. Però va ser ara fa 40 anys, en el context del final del franquisme i la transició, que el moviment veïnal va créixer. I ho va fer en el marc d’una mobilització social de grans dimensions que, si bé no va provocar la fi de la dictadura, sí que va aconseguir eixamplar els límits d’un canvi que les elits polítiques havien programat per no canviar res substancial. Cadascuna de les llibertats democràtiques va ser conquerida amb la lluita de milers de dones i d’homes, a les fàbriques, els barris, les escoles, la universitat… Durant la transició la ciutadania es va apropiar de la política, es va creure que tot era possible, va ser agosarada i va sortir al carrer, a les places, a reclamar la qualitat de vida als barris, escoles, accés a la salut… però també les llibertats col·lectives i nacionals i drets individuals, el dret a participar, la llibertat d’expressió o el dret al propi cos, a l’anticoncepció, a l’avortament.

Avui sabem que sense aquesta lluita, sense la nostra lluita des de fa 40 anys, aquesta democràcia que ens sembla limitada ho seria encara més i que sense nosaltres les nostres ciutats serien, sens dubte, pitjors…”

 

Una cronologia de la FAVB

La fi de la dictadura (1970-1975)

L’any 1970 sorgeixen les primeres comissions de barri a Barcelona i l’abril de 1972 una assemblea a la qual van assistir 300 veïns i veïnes aprova un programa reivindicatiu. El 1971 es crea la Coordinadora de Barrios de la Obra Sindical del Hogar. El 28 de juliol de 1972 s’autoritza la FAVB, formada fonamentalment per associacions de carrer (els bombillaires), que presideix Juan Frías. El 1972 es funda la il·legal Coordinadora de Sant Antoni, formada per 17 barris i que al 1974 entra a la FAVB. Albert Pons Valón n’és elegit president el 1974. El 1975 comencen a funcionar les primeres vocalies de dones.

La transició (1976-1979)

L’any 1976 es publiquen La Barcelona de Porcioles i Tots el barris de Barcelona, de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre. 26 entitats relacionades amb les associacions de veïns i veïnes assisteixen a les Jornades Catalanes de la Dona. Les vocalies de dones entren a la Coordinadora Feminista. L’1 i el 8 de febrer de 1976 es fan les manifestacions per la “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Cinc associacions de veïns sense legalitzar entren a la FAVB. El 1977 es crea la Coordinadora de Vocalies de Jubilats. Una assemblea d’associacions de veïns rebutja la proposta de Nou Barris de convertir la FAVB en una federació únicament de barris. Martín Villa decreta que les associacions de veïns no podran portar el nom dels seus barris. Concentració al parc Güell per rebutjar aquesta llei. Es realitza un manifest “per un Ajuntament de transició cap a la democràcia”. El 19 de desembre de 1977 se celebra una manifestació per l’amnistia de la dona. Crítiques al Pla d’Urgències de Socías. La FAVB participa en l’elaboració del Llibre Blanc de Barcelona. Carles Prieto presideix la junta de la FAVB, amb escassa presència de les associacions de carrers. El 1978 pertanyen a la FAVB 99 associacions: 62 de carrers i 37 de barris.

 

Fonts

  • Textos procedents de Carrer (la revista de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), número 114, desembre de 2009, monogràfic dedicat a la històrica del moviment veïnal.
  • Blanca Cia, Barcelona, bonica història de lluita, El País (en català), 25/21/2015. Reportatge sobre el llibre d’en Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), (L’Avenç, 2015)

Viquipèdia

Participa

 

Vols aportar un testimoni d’aquestes lluites? Posa’t en contacte amb nosaltres, via [email protected] o el formulari.

Comparteix a: