Tot esdeveniment esportiu té un començament, un inici, que de vegades és marcat per un tret de sortida i d’altres, per un xiulet. El naixement del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, tal com el coneixem ara, va produir-se «a l’escola Claret, més concretament en el si de la seva associació de pares, de la qual era president en Joan Durà», com explica Jaume Mora (2010).

Corria l’any 1977, en plena transició cap a una democràcia que encara era molt feble. La dictadura mantenia la presència en la societat del moment, i bàsicament intentava fer-se forta mitjançant algunes organitzacions estatals. L’esport havia estat durant el franquisme un bastió important en què recolzar-se, tant des del vessant de l’elit, per enaltir les glòries pàtries i la supremacia de l’espècie ibèrica, com en l’aspecte formatiu, per aglutinar nens i joves al voltat de la idea ‘cos fort, esperit sòlid’, en un intent d’alinear-los a l’entorn d’uns valors uniformes i d’un pensament únic.

Els pares de l’escola Claret sovint demanaven al president de l’AMPA diners per a medalles, fins que un dia ell els va preguntar: «Com s’organitza això de l’esport escolar?». Quan li van fer saber que se n’encarregava el Frente de Juventudes, i la Sección Femenina en el cas de les nenes [organismes del Movimiento del règim], va arrufar el nas i, com no podia ser d’altra manera coneixent en Joan, es va emprenyar i va començar una croada gairebé personal, amb l’objectiu que l’esport escolar canviés de mans. Tant d’interès resulta curiós en algú que no havia fet mai esport i a qui ni tan sols li agrada.

 

 

Com a primer pas, una delegació encapçalada per Joan Durà, en la qual també participaren Josep Maria Ignacio i Esteve Llong, cofundadors de l’entitat, s’entrevistaren amb el Delegado Provincial de Deportes, que, arribats a aquell punt, com molts altres, ja s’havia canviat de camisa. El delegado els donà totes les facilitats, però paradoxalment, amb un xic de desvergonyiment, els posà com a condició que s’organitzessin de manera democràtica. I és que en els temps que corrien, si tots els caragirades haguessin volat, no s’hauria vist mai el cel.

La visita a Madrid per parlar amb el Delegado Nacional de Deportes va ser tenir un resultat similar, amb l’afegit de les traves burocràtiques i administratives, superades per la voluntat de la delegació de dur a terme el projecte.

Enguany, el 22 de setembre farà 40 anys de la formalització del Consell de l’Esport Escolar, i així va ser així com aquest simpatitzant del PSUC va ajudar que aquesta organització comencés a funcionar: «Inicialment van començar l’activitat al voltant de 8.000 nens i nenes. La seu central s’instal·là al local de les Juventudes Carmelitas del carrer Roger de Llúria. Com en la majoria d’entitats que comencen, uns portaren la màquina d’escriure, d’altres els bolígrafs, tota la bona voluntat. A poc a poc van anar dotant-se del que els calia per arrencar amb una idea clara, construir un projecte obert a totes les escoles: públiques i privades.»
És una història que podem veure com un partit o com una cursa, que ha tingut i que tindrà sempre com a repte assolir els objectius que li van donar sentit en el moment de la creació: l’esport com a instrument de creixement i de transmissió de valors per als joves de la ciutat.

Fonts

  • MORA, Jaume (2010). He conegut un home. Una passejada per l’interior d’en Joan Durà. Barcelona. Dipósit Legal: B37306-2010

 

Participa a la consulta

Comparteix a: