Les lluites feministes no tenen aturador. Malgrat que sembli que moltes coses canvien, les dones sabem que no tenim mai res guanyat per sempre i que cal estar sempre alerta enfront el patriarcat, el capitalisme i la violència que generen. Durant la dècada 2000-2009 han aparegut han aparegut nous grups que dediquen el seu activisme a favor de les dones; per exemple,  s’organitza el grup català de la Marxa Mundial de Dones contra la Pobresa i la Violència i, per tractar temes encara ara complexos i conflictius, sorgeix LICIT (Línia d’Investigació i Cooperació amb Immigrants i Treballadores Sexuals).

La relació amb les dones de la resta de l’estat continua i l’any 2000 un tren especial ple de dones surt de Barcelona cap a Còrdova per assistir a les IV Jornades Feministes Estatals «Feminisme. És… i serà», i es torna a repetir l’experiència del viatge en tren l’any 2009 per anar a  les Jornades Feministes Estatals «Granada trenta anys després».

Pel que fa a una qüestió també pendent avui dia, l’any 2001 un grup de dones immigrades i autòctones es va tancar a la parròquia de Sant Pau del Camp per protestar contra l’entrada en vigor de la llei d’estrangeria.

L’any 2002 es crea la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i no serà fins al 2008 que s’aprovarà la Llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

El moviment feminista aconsegueix l’any 2003 que se li reconegui el dret històric d’ocupar part de l’edifici de l’Escola de la dona, fundada el 1883 al carrer de Sant Pere més Baix, i així es crea el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. També amb impuls de creixement, Ca la Dona inicia l’any 2004 el procés per aconseguir la cessió d’un nou espai, que serà el local que ocupa actualment al carrer Ripoll, 25.

L’any 2006 se celebren els trenta anys de feminisme a Catalunya amb les jornades feministes «Les dones sabem fer i fem saber», organitzades per la Xarxa Feminista, i que una vegada més van ser un èxit d’assistència i van servir per visibilitzar les aportacions de les dones en tot els àmbits.

Al final de la dècada, a partir del 2007 més o menys, el moviment feminista ja fa costat al col·lectiu trans i participa en la primera manifestació transgènere, transsexual i intersexe a Barcelona, amb el lema «Prou disfòria de gènere», dins de la campanya internacional Stop TransPatologització.

Per tal d’abraçar tota la diversitat i pluralitat que els canvis socials del segle XXI provoquen en les dones, l’any 2009 comença la Primera Escola Feminista d’Estiu a Ca la Dona, organitzada per la Xarxa Feminista i activistes independents.


Mercè Otero

Activista de Ca La Dona

 

Participa a la consulta

 

Comparteix a: