El novembre del 2008 la Taula del Parlament Català va acceptar a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular per prohibir que es fessin curses de braus a Catalunya.

Anys de lluita al carrer precedien aquesta iniciativa. Des de feia anys, cada tarda de diumenge ens reuníem davant de la Monumental per protestar amb pancartes, xiulets i opuscles que entregàvem als turistes, que sovint sortien esgarrifats després de la cursa del primer brau. A vegades, fins i tot plorant, se’ns acostaven per agrair-nos el que fèiem i explicar-nos que se sentien enganyats, que els havien dit que les curses eren un ball entre el brau i el torero, però mai ningú els havia advertit que veurien com un brau era, en realitat, torturat amb artefactes punxants, amb espases i piques que el travessaven fins a la mort.

El juny del 2007, aprofitant el mediàtic retorn a les places del famós «matador» José Tomás, més de 4.000 persones ens vam manifestar contra les curses de braus a Barcelona, ciutat que l’Ajuntament ja havia declarat antitaurina l’abril del 2004.

Mesos després es va crear la plataforma «Prou!», que va aconseguir registrar 880 fedataris al Parlament de Catalunya per recollir les signatures. Jo vaig ser una de les fedatàries, i sempre recordaré la granota vermella amb el logotip de «Prou!» (que encara guardo) i l’alegria amb la qual sortíem al carrer a recollir signatures.
El 19 de març del 2008 la plataforma «Prou!» publicava al seu web que ja disposàvem de més de 105.000 signatures, més del doble de les que calien legalment per presentar una ILP. Van ser moltíssimes hores al carrer, i molt d’esforç, perquè volíem aconseguir moltes adhesions; però no era gens difícil que la gent signés. A vegades fins i tot feien cua!

 

 

El 6 de maig va acabar el termini i finalment la xifra presentada va ser de 180.169 signatures. Abans de la votació final, però, hi va haver un intens debat al Parlament que va durar tres dies, amb trenta compareixences entre les quals hi havia partidaris i detractors de les curses de braus. El debat i la votació al Parlament van ser extraordinàriament mediàtics: tothom en parlava pel carrer, a les ràdios es generaven debats encesos entre els tertulians… De fet, més de tres-cents periodistes es van acreditar per seguir el debat i la votació en directe al Parlament.

L’abolició de les curses de braus a Catalunya finalment va ser aprovada el 28 de juliol del 2010. La votació va ser, però, ben ajustada: 68 vots favorables, 55 en contra i 9 abstencions. Un bon grapat d’activistes fedataris que havíem estat recollint signatures, juntament amb els promotors de la plataforma «Prou!», érem a la tribuna del Parlament. Sempre recordaré com vam saltar d’alegria, amb llàgrimes als ulls, i com ens vam abraçar els uns als altres mentre repetíem com un mantra «No m’ho puc creure, no m’ho puc creure!».

Però no ens hem relaxat. Ara ens queden dues lluites: bloquejar com sigui la sentència del Tribunal Constitucional del 2016 en contra de la prohibició de les curses de braus, i avançar un cop més en matèria de protecció animal a Catalunya prohibint els correbous.

 

Aïda Gascón Bosch
Directora d’AnimaNaturalis Internacional a Espanya

 

Participa a la consulta

 

Comparteix a: