El 2 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar per immensa majoria la Llei de drets de les persones LGTB i per l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia. Mentre 77 estats del món persegueixen, condemnen i fins i tot castiguen amb la pena de mort les persones homosexuals, Catalunya regula mitjançant aquesta llei pionera les accions i les conductes homòfobes.

No ha estat un camí fàcil. Ja el 1988 el FAGC demanava per primera vegada una llei contra la LGTBfòbia. El 2008, amb la creació del Consell LGTB de Catalunya, les entitats en defensa dels drets i llibertats del col·lectiu LGTB redactàvem les bases del que avui és la llei contra la LGTBfòbia.

Aquesta lluita ens va portar a sortir al carrer en diverses ocasions, com el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia, i el 28 de juny, dia per a l’alliberament LGTBI. La Plataforma LGTBIcat ha estat al capdavant de totes les mobilitzacions per fer possible la conquesta d’aquest mecanisme jurídic.

 

 

La Llei inclou tots els àmbits de les persones homosexuals i transsexuals, des que neixen fins que moren. Contempla l’educació, la sanitat i l’àmbit laboral, així com la privació de llibertat. Però, sobretot, canvia el paradigma i ja no es podrà frivolitzar l’homosexualitat. Declaracions com les del líder d’UDC, Duran i Lleida, en què ens qualificava de xiringuito, no només no tindran cabuda a la nostra societat, sinó que seran sancionables.

El nen que a l’escola rep insults com maricón de merda podrà dir, a partir d’avui, que ell és el bo i l’agressor és el dolent. La Llei incorpora una eina potentíssima: la inversió de la càrrega de la prova, és a dir, haurà de ser l’agressor qui demostri que no ha comès una acció homòfoba, com passa en la legislació laboral. D’aquesta manera, la víctima no haurà de tornar a passar per la indignitat d’haver de demostrar l’odi i/o la discriminació patida.

 

La pitjor epidèmia

L’homofòbia és, sense cap mena de dubte, la pitjor epidèmia del segle xxi, i aquesta llei es converteix en la vacuna per fer efectiu el final de tanta impunitat, de tant dolor que mai no podrem reparar. El 2 d’octubre de 2014 passarà a la història del moviment LGTB, juntament amb altres dates que també cal recordar, com l’assassinat de la transsexual Sònia, el 6 d’octubre del 1991, a la glorieta del parc de la Ciutadella que porta el seu nom i on vam celebrar l’aprovació de la Llei. També els 5 d’octubre hem sortit al carrer per recordar el company Juan Andrés Benítez, que va morir després d’una intervenció dels Mossos.

Ara, una vegada aprovada la llei, hem d’exigir que s’implementi immediatament: el Govern l’ha de donar a conèixer. Són necessàries les campanyes de divulgació que indiquin clarament com fer una denúncia davant una agressió de caràcter trànsfob o homòfob. Les denúncies que rep l’Observatori contra l’Homofòbia han de tenir una resposta contundent, fruit de l’aplicació de la Llei.

Hem fet un gran avanç en la lluita pels drets i les llibertats LGBT i per un món més just en què no es vulnerin els drets fonamentals de les persones i on puguem estimar en plena i absoluta llibertat.

Eugeni Rodríguez i Giménez

 

Viquipèdia

Comparteix a: