No es pot parlar de Tanquem els CIE sense esmentar l’Idrissa Diallo. La seva mort estant sota custòdia del centre d’internament d’estrangers de Barcelona va ser el detonant per a la creació de la campanya pel tancament dels CIE.

L’Idrissa tenia 21 anys quan va morir la matinada del 6 de gener de 2012. Portava sobre les seves espatlles un llarg periple per poder abastar territori europeu des de Guinea Conakry i, com tants joves migrants, l’esperança d’un futur millor per a ell i la seva família. El 5 de desembre havia saltat la tanca de Melilla, havia estat ràpidament interceptat i havia estat enviat al CIE de Barcelona per gestionar la seva deportació.

Però això no va arribar a succeir. Una presumpta parada cardiorespiratòria no atesa a temps va acabar amb la seva vida aquella nit de reis. Els seus companys de cel·la van declarar que el jove va estar patint hores i hores, intentant inútilment cridar l’atenció dels policies. Quan per fi van ser conscients de la gravetat de la situació, ja era massa tard.

El seu cas, com tants d’altres, continua sent un túnel fosc d’irregularitats i interrogants. Encara avui no s’han esclarit els fets que van envoltar la seva mort i, per tant, les responsabilitats encara no han estat depurades.

La mort de l’Idrissa, dies després de la mort de la Samba Martine en circumstàncies similars al CIE de Madrid, va fer que moltes persones de col·lectius diversos ens plantegéssim la necessitat d’organitzar-nos amb un objectiu clar i urgent: tancar els CIE.

El fracàs de tot intent de justícia i reparació en el cas de l’Idrissa ens va empènyer a superar les dificultats de la posada en marxa d’un col·lectiu que aplegava persones de procedència diversa. Crec que va ser un encert no fer una plataforma de col·lectius sinó una campanya de persones que hi participem a títol personal, cadascú amb la seva procedència, les seves idees, la seva militància. Aquesta diversitat, junt amb l’esperit heretat del 15M, ens va anar formant un estil, una forma de treball en equip basada en el respecte, la confiança i l’afecte.

Durant aquest temps han estat moltes les xerrades, les denúncies, les accions i les mobilitzacions amb l’objectiu de visibilitzar els CIE com a punta de llança d’una política migratòria violenta i racista, que discrimina les persones pel seu origen i que s’expressa també en les batudes per perfil ètnic, les deportacions forçades i nombroses mesures de violència institucional i racisme quotidià que omplen la vida de les persones migrants de fronteres invisibles per a la ciutadania autòctona.

 

Hi ha hagut moments especialment difícils com la mort de l’Alik, un suïcidi encara ara envoltat d’ombres, els intents fallits d’aturar deportacions especialment injustes (totes ho són!) o els casos de maltractament. Per contra, hem celebrat amb intensitat cada deportació evitada, cada alliberament aconseguit, cada millora assolida per als interns del CIE mentre seguim lluitant per al seu tancament definitiu.

Al llarg d’aquests anys també han estat moltes les mostres de complicitat i ajuda rebudes de tot tipus de persones, col·lectius i institucions que han participat en campanyes, han ajudat a la seva difusió, s’han compromès amb el tancament dels CIE. Cal remarcar i agrair especialment el treball conjunt amb col·lectius de migrants i les grans mobilitzacions davant del CIE junt amb moltes entitats catalanes sota el nom comú de Tancarem el CIE. Sense oblidar la coordinació estatal amb entitats germanes que treballen a diverses ciutats de la península i a la sempre oblidada frontera sud.

Al gener es van complir 5 anys de la mort de l’Idrissa i de la creació de Tanquem els CIE. Els CIE, però, segueixen oberts i la política migratòria no deixa de sorprendre’ns amb noves formes de crueltat i violència institucional. Tanmateix, també ha augmentat el coneixement sobre uns mecanismes (CIE, deportacions exprés, devolucions en calent…) que abans estaven coberts d’una gran opacitat i ha crescut la sensibilització de l’opinió pública cap a la defensa dels drets de les persones i la construcció d’una societat en què no hi hagi res per damunt de l’ésser humà i cap ésser humà per damunt d’un altre.

Des de Tanquem els CIE continuarem vetllant, continuarem portant llum als punts més foscos, continuarem vigilant i denunciant i, amb l’ajuda de totes, tombarem aquest sistema deportador injust i violent. Obrim fronteres, tanquem els CIE!

Mercè Duch

 

 

Viquipèdia

 

Més informació

Comparteix a: