Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 van donar lloc a lectures molt diverses, com sempre. Però la notícia gairebé absent dels mitjans va ser la caiguda del partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC), de 67 regidors a només 8. Això contrastava amb l’auge continu de l’extrema dreta a gairebé tot Europa. La caiguda coincidia amb un altre fet totalment ignorat pels mitjans: l’activitat creixent del moviment ampli contra l’extrema dreta a Catalunya, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

UCFR es va formar a la tardor del 2010, amb un manifest que declarava: “En Franco ja va pretendre destruir aquest país una vegada. No deixarem que els seus seguidors actuals —disfressats darrere el nom de Plataforma per Catalunya— ho tornin a intentar. Per tot això, declarem el nostre compromís de treballar per la creació d’un moviment ampli, plural i unitari de mobilització per aturar els feixistes del nostre temps i les idees racistes que difonen.”

L’estratègia de construir un moviment ampli i d’assenyalar directament PxC com a feixista, explicant l’historial dels seus dirigents i candidats, va provocar rebuig entre bastants activistes dels moviments socials, que s’havien acostumat a estratègies molt diferents. Amb el temps, però, s’ha demostrat que va ser efectiu.

El 28 de novembre de 2010 —just quan UCFR es formava—, PxC va obtenir 75.134 vots i gairebé va entrar al Parlament de Catalunya. Un any més tard, el periodista i especialista en l’extrema dreta Bertran Cazorla va escriure que la caiguda en vots de PxC a les eleccions legislatives del novembre del 2011 demostrava l’èxit de l’estratègia d’UCFR. El gran repte era l’àmbit municipal: als comicis del maig del 2011, amb 65.905 vots, el partit ultra va obtenir 67 regidors a 39 municipis. Va ser l’èxit institucional més gran de l’extrema dreta de tot l’Estat espanyol.

Presentació de la campanya d’UCFR, Plaça Sant Jaume, Barcelona, 7/5/2015

Després de 5 anys d’existència i amb grups locals a molts territoris, UCFR estava en condicions molt més bones per fer front al problema a les municipals del maig del 2015.

UCFR va imprimir 130.000 octavetes, 10.000 adhesius i 2.000 cartells (aquests es van esgotar a mitjan campanya) amb el missatge “No votis feixista: No votis PxC”. UCFR Osona va imprimir, a més a més, unes 20.000 octavetes pròpies sobre les quatre candidatures feixistes que es presentaven a Vic: amb aquestes i les octavetes generals, van fer un repartiment a cada casa de la ciutat. UCFR L’Hospitalet va repartir 8.000 octavetes a les cases d’alguns barris clau. També activistes del nou grup d’UCFR a Sant Andreu de la Barca en van repartir moltes i van enganxar centenars de cartells. I moltes octavetes més es van repartir arreu del territori català, bé a través dels grups locals d’UCFR, o bé gràcies a la iniciativa de persones a títol individual.

El 15 de maig de 2015 es van celebrar actes a molts municipis on les candidatures locals democràtiques van signar la declaració unitària contra el feixisme i la xenofòbia. Els grups locals d’UCFR van organitzar protestes molt diverses contra el partit xenòfob. Per exemple, en un acte de Ràdio Olot amb totes les candidatures, un centenar de persones es posaven dretes amb cartells de protesta cada vegada que intervenia el cap de llista feixista.

Protesta d’UCFR La Garrotxa en un acte electoral a Olot

Tota aquesta feina de desemmascarar la realitat del partit, amagada darrere el vestit i la corbata, va tenir èxit. PxC va patir una caiguda en picat: va perdre més de la meitat dels vots i va acabar amb un residual 0,88% del total. El partit va quedar fora de tots els ajuntaments de totes les comarques on hi havia grups forts d’UCFR. Només va sobreviure allà on UCFR era feble o inexistent.

La declaració post-electoral d’UCFR va assenyalar: “La feina feta per UCFR […] ha contribuït a aportar informació sobre quina és la ideologia de PxC i dels seus representants […]. Aquest fet ens confirma que no totes les persones que els havien votat en el passat són feixistes, sinó que hi havia una manca d’informació sobre què hi ha darrere la careta populista d’aquesta formació discriminatòria. Constatem que com més informació hi ha, menys vot feixista es produeix; per tant, continuarem treballant en aquesta direcció.”

Deixo l’última paraula a Ignacio Mulleras, exregidor de PxC a Olot (i exdirigent del partit ultra espanyol Democracia Nacional). Ho va explicar una activista d’UCFR La Garrotxa en un WhatsApp enviat al final de la nit electoral: “Mulleras s’ha creuat amb un company nostre. Ha baixat el vidre del cotxe i li ha dit: ‘M’heu guanyat.’ I ha marxat. Imatge per al record, per explicar a les netes.”

David Karvala

 

Més informació

Viquipèdia

Comparteix a: