El moviment d’estudiants a la Universitat de Barcelona va anar prosperant i reclamava la necessitat de tenir un sindicat creat democràticament des de la base en comptes d’haver de respectar el SEU, sindicat que s’establia des del poder franquista.

Després de diversos actes i assemblees fets clandestinament als patis de la mateixa universitat, es va decidir crear formalment el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), amb l’assistència d’intel·lectuals i professors.

Jo era delegat del tercer curs de filosofia, però recordo companys meus de filosofia i lletres que tenien una responsabilitat més gran: Paco Fernández Buey, Jaume Sobrequés, Joaquim Viaplana… Justament per triar el lloc, un matí, entre classe i classe, en Joaquim Viaplana em va demanar si el volia acompanyar a parlar amb el Caputxins de Sarrià, perquè ens cedissin el local per fer-hi l’assemblea constituent del sindicat d’estudiants. El vaig acompanyar i, aconsellats pel pare Jordi Llimona, vam demanar una entrevista amb el pare Basili.

La demanda va tenir un bon resultat i es va fer l’acte de constitució del nou sindicat el dia 9 de març d’aquell mateix any.  Hi assistiren més de 500 estudiants i 33 intel·lectuals. Quan la gent estava reunida, va arribar la policia, però, com que era un local de l’Església es necessitava una autorització especial per poder-hi entrar.

Amb tot, tres dies després la policia hi va entrar. En va deixar sortir els assistents, però els va prendre el carnet d’identitat, que haurien d’anar a buscar més tard a la comissaria. D’aquesta manera, podrien castigar-los d’alguna manera.

Com tots els estudiants que hi érem, uns quants dies més tard vaig anar a la comissaria a recollir el carnet. El càstig que en alguns casos havien decidit imposar als estudiants era enviar-los a fer el servei militar a l’Àfrica o a llocs desavinents. En aquesta línia, el comissari de policia em va preguntar per la «situación militar», i quan jo vaig contestar-li «licenciado» va tenir una decepció.  Jo feia poc que havia començat els estudis a la universitat, però era un ganàpia —estava a punt de fer trenta anys— i ja havia fet la mili, justament a Melilla, feia uns quants anys.

Jordi Porta Ribalta (ex-president d’Òmnium Cultural)

Vols aportar un testimoni de lluites obreres d’aquest període? Posa’t en contacte amb nosaltres, via [email protected] o al formulari.

Comparteix a: