“L’any 1956 vaig començar a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on vaig tenir com a professors Josep Maria Font i Rius, Enrique Luño Peña, Manuel Jiménez de Parga i Ángel Latorre Segura.

Al dia 21 de febrer de 1957, molt estudiants de dret (la facultat de dret encara estava a la plaça Universitat) vam participar en una Assemblea d’Estudiants al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que va liderar un estudiant de cognom Modolell. Si no recordo malament, Modolell era carlí i al front de la sala hi havia una pancarta que deia “Viva el Ejército”, suposo que com a mesura de precaució per no ser titllats de comunistes.

Era la Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Al cap de poca estona va arribar la policia nacional que va demanar als estudiants que sortíssim del Paranimf.

Alguns ho van fer, però altres ens vam quedar a dins per veure què passava. De moment l’únic que passava eren les hores. Fora, les autoritats acadèmiques ens demanàvem també que sortíssim.

Jo m’hi vaig quedar amb una amiga que vivia a la Diagonal i era filla d’un militar. Finalment, els policies van entrar al Paranimf i, sense violència, ens van anar empenyen cap a la sortida. Estava clar que la policia era conscient de que allí hi havia molt fills de gent important i que el tracte no tindria res a veure amb el que rebien els obrers a les assemblees sindicals.

Però a la sortida, les autoritats acadèmiques ens van obligar a entregar el carnet d’identitat. Això va tenir conseqüències.

 

 

Al cap de pocs dies un guàrdia civil es va presenta a casa meva i va entregar al meu pare una citació perquè em presentés a la seu de la Policia Nacional a la Via Laietana.

A tots els estudiants citats ens van interrogar sense acritud i tots dèiem el mateix, que vam entrar al Paranimf per curiositat i ens hi vam quedar perquè no sabíem que passaria si sortíem.

Però la represàlia no es va fer esperar. Amb data del 23 de febrer de 1957 el Degà de la Facultat de Dret em feia saber que, en compliment d’una ordre ministerial, se’m sancionava amb la pèrdua del curs acadèmic.

Aquesta sanció va tenir altres conseqüències a la meva vida. Vaig repensar-me el fet d’estudiar dret i em vaig preparar per estudiar medicina. Va ser una decisió encertada, ja que aquesta professió m’ha aportat moltes satisfaccions, de les qual la més important ha estat poder ajudar a la gent que pateix.

Un adjunto com a curiositat l’escrit comunicant-me la pèrdua de curs.”

Alejandro Darnell Tey
Metge nefròleg jubilat

 

 

Vols aportar un testimoni de lluites obreres d’aquest període? Posa’t en contacte amb nosaltres, via [email protected] o al formulari.

Comparteix a: